El Volcà Interior de Roc

Hi havia una vegada un nen anomenat Roc que vivia en un món ple de colors i fantasia. Roc no ho sabia, però dins seu hi havia un volcà. No era un volcà com els que sortien als llibres, sinó un molt especial. Aquest volcà no es veia des de fora, perquè estava amagat dins d’ell, més o menys entre el melic i les costelles.

Coneixes què és un volcà? Un volcà és una muntanya que a vegades està molt tranquil·la, però en altres moments comença a treure foc. Dins del volcà de Roc hi havia un camp de roselles, un riu ple d’aigua, un mar blau i tranquil, boira i núvols de colors rosa i altres força grisos.

El volcà de Roc no treia foc sense motiu. Hi havia vegades que ho feia perquè Roc tenia molta son i estava cansat, o perquè desitjava una joguina que tenien els seus companys. A en Roc hi havia moltes coses que no li agradaven, i llavors el volcà explotava.

Quan començava l’erupció, en Roc sentia por i s’emprenyava al mateix temps, i començava a treure foc per la boca, però no sabia què fer. Els seus pares li preguntaven “Què et passa?”. Però ell no sabia com explicar-ho, només estava emprenyat.

Una nit, quan ja estava al seu llit, va sentir que algú li xiuxiuejava: “Roc, estàs dormint?”. No sabia d’on venia aquella veu. Llavors va mirar a un costat i a l’altre i va descobrir que hi havia una fada.

“Sóc la fada dels volcans”, li va dir. Roc la va veure tan bonica que no va tenir por. La fada li va dir: “He vingut a explicar-te què pots fer quan t’emprenyis, perquè el volcà no cremi res”.

En Roc es va posar molt content, ja que li explicaria què fer quan s’enfadés i va parar atenció. La fada li va explicar: “Això que tens a dins es diu ràbia. És normal que t’emprenyis, hi tens dret, però si el volcà explota et farà mal a tu i als altres, i no ens podem fer mal els uns als altres. Quan notis que comença a aixecar-se, respira a poc a poc i porta l’aire al volcà, després treu-lo per la boca a poc a poc. Quan facis aquest consell veuràs que el volcà s’anirà apagant i no cremaràs a ningú”.

Quan la fada va acabar d’explicar-li, va marxar dient-li que marxava a explicar el secret del volcà a un altre nen.

Des d’aquell dia, en Roc va començar a entendre els seus sentiments. Quan se sentia emprenyat, recordava les paraules de la fada. Tancava els ulls, respirava profundament i imaginava com l’aire fresc entrava al seu volcà, apagant el foc de la ràbia.