El Sol Amic

Un matí, el Sol es va despertar molt aviat. Amb un gran badall, va sortir de darrere de les muntanyes i es va col·locar al cel blau. Des de dalt, amb la seva llum brillant, ho podia veure tot i tothom.

—Bon dia! —va dir el Sol, amb una veu dolça però poderosa.

El primer que va veure van ser les flors del jardí que, fins aleshores, havien estat tancades, encara adormides. Però quan la llum del Sol va tocar els seus pètals, es van començar a obrir, revelant colors vius de vermells, grocs, blaus i roses. Les flors van somriure feliçment.

—Gràcies, Sol! —van dir les flors amb les seves veus suaus—. Amb la teva llum podem créixer fortes i belles.

El Sol, molt content d’haver ajudat les flors, va mirar més enllà i va veure els ocells que volaven pel cel.

—Bon dia, ocells! —els va saludar amb un gran somriure.

Els ocells, que estaven volant d’un arbre a l’altre, van parar un moment per cantar. Amb els seus piu-pius alegres, van respondre:

—Piu-piu! Gràcies, Sol! Ens encanta volar sota la teva llum!

El Sol va riure. Era meravellós veure com tots els éssers vius gaudien del seu companyerisme. Però encara no havia acabat. A la distància, va veure un parc ple de nens jugant.

—Bon dia, nens! —els va cridar, fent brillar la seva llum encara més fort.

Els nens, que estaven jugant a córrer, saltar i pujar pels tobogans, van riure de felicitat. Un d’ells va mirar cap al cel i va dir:

—Ens encanta jugar amb tu, Sol! Gràcies per fer que el dia sigui tan bonic!

El Sol, ple de felicitat, va seguir il·luminant el món durant tot el dia. Amb cada raig de llum, aportava energia, alegria i vida a tot el que tocava. Les plantes es feien més verdes, els rius brillaven com si fossin de plata, i els animals jugaven feliçment sota els arbres.

Amb el pas de les hores, el Sol va començar a notar que es cansava una mica. El dia s’acabava i la llum del Sol s’anava enfosquint poc a poc. Ja no estava tan alt al cel com al matí. Sabia que aviat hauria de descansar darrere de les muntanyes.

Abans d’anar-se’n, el Sol va voler acomiadar-se de tots.

—Adéu, flors! Adéu, ocells! Adéu, nens! —va dir mentre el cel s’enfosquia.

Les flors, amb els seus pètals ja mig tancats, van dir:

—Adéu, Sol! Gràcies per la teva llum d’avui! Ens veiem demà!

Els ocells, acomodats als seus nius, van piular:

—Piu-piu, adéu, Sol! Demà tornarem a volar amb tu!

I els nens, que ja tornaven cap a casa amb els seus pares, van cridar:

—Adéu, Sol! Gràcies per un altre dia de jocs!

Quan el Sol es va amagar darrere de les muntanyes, es va estirar per descansar i es va preparar per dormir. Sabia que havia fet una bona feina, i estava content sabent que al matí següent tornaria a il·luminar un altre dia ple de vida i felicitat.

I així, el Sol va tancar els ulls, preparant-se per tornar a començar una altra aventura l’endemà.

Fi.